El conjunt muntanyenc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac te la consideració de Parc Natural Provincial, està gestionat per la Diputació de Barcelona i constitueix un paratge natural i paisatgístic protegit, amb preservació dels seus valors , naturals i monumentals o arquitectònic.

L'accés més fàcil i planer al monestir és el que parteix de la carretera de Terrassa a Matadepera per Can Robert, uns tres quilòmetres i mig després d'haver passat Matadepera; a mà esquerra hi ha una pista, força practicable amb cotxe, un cop arribat a Can Robert; cal continuar pel costat esquerre; des d'aquí hom arriba a Can Pobla (poc menys de tres quilòmetre) , on cal deixar el cotxe i continuar a peu per un corriol, força ben senyalitzat, que porta fins al cim de la Mola i al monestir.

El camí que puja fins al monestir, just abans de la darrera estricada que mena al cim de la Mola, passa per I'indret anomenat Hort deIs Monjos, petit i planer bosc d'alzines, de nom ben evocador, on hi ha el que possiblement fou el camí medieval pel qual s'accedia des del monestir a I'esmentat hort, prop del qual brolla la font més alta del Vallès. Aquest camí, amb esglaons, és empedrat amb palets de riu; en part és excavat a la roca, i forma la canal que s'enfila pel cingle.

La part més alta de la muntanya, la Mola, és formada, a migdia, per un conjunt de feixes, actualment abandonades, que en el seu moment devien formar els camps de conreu del monestir. Els cantons del nord i de llevant, per contra, no tenen feixes, cara els forts pendents no ho permeten o I'erosió s'ha endut les que hi devia haver. Al nord del monestir, enmig de I'herbe, hi ha el camí que davalla de la Mola fins a la canal del Drac