 |
EL MILLOR ROMANIC |
|
|||
El plànol és el de la basílica de tres naus, amv un creuer assenyalat per plans més reforçats, que sostenen el cimbori sobre trompes de la forma usual catalana. El creuer és quasi al centre del temple, com en les esglésies del segon període bizantí.
La nau central junt a la porta, amida 4,25 metres d’ample i junt al toral de l’absis, 4 metres. Estudiades les convergències de les naus laterals, la de l’esquerra ( entrant ) ran el frontís, acusa 2,42 metres i l’extrem oposat, 2,17 metres. És difícil de creure, veient aquestes diferències en subtilesa constructives. És mes clara l’explicació, pels errors en el replanteig i en la construcció. (1)
El cimbori es troba excepcionalment al centre de la construcció. Era comú , durant el segle XI, fer les esglésies solament d’una vintena de metres de llarg, com aquesta de Sant Llorenç.
L’església està cosntruïda amb pedra de la mateixa muntanya, una part d’arenosa roja eocènica i l’altre de petits carreus rùsticament desbastats. En tot l’edifici no hi ha més que la llinda del portal major que es distingeix per les seves dimensions. (2)
La volta està formada per rosques de reble, l’espessor de les quals, relacionada amb la dels murs de les naus, és d’un a dos; la cúpula és vuitavada regular amb marcada tendència esfèrica.
Les voltes de les col.laterals són semicirculars, sense arcs torals, a excepció de sota la cúpula.
Els dos pilars que aguanten les arcades són rectangulars, com en les basíliques antigues.
En la finestra absidial, hi són combinades dovelles d’arenosa roja amb altres de caliça. En l’absis hi ha quatre nínxols iguals, sense cap en el centre, com en altres esglésies romàniques coetànies. (3)
La porta exterior és senzillíssima i presenta en les cartl.les, els senyals d’una porxada o nàrthex que la soplujava.
La planta sembla, segons Elies Rogent, una reducció a una meitat de l’església de Sant Cugat del Vallès, però cal advertir que l’actual església de Sant Cugat, és segurament posterior a la que descrivim. Aquesta construcció, pertany a l’art perfecte amb què fou aixecada l’església de la col.legiata de Cardona i sembla reflex d’aquella escola. (4)
Totes aquestes obres tenen les voltes de canó semicirculars reforçades generalment per mitjà d’arcs torals; totes són obres ben acurades que assenyalen el segle XI avançat. Representan una reproducció occidental de les basíliques que es construïen a l’Orient en els segles V i VI.
Segons Rogent, hi ha indicis a Sant Llorenç, de les pintures policromes, que solien omplir els absis i les naus d’aquelles construccions.
També es conserven en els claustres o pas del migdia del Monestir, uns sarcòfags adossats a les parets de l’església, amb unes inscripcions.
