El primer abat que enregistra la documentació és Borrell que el 20 d'abril del 1018 va comprar a Tudiscle Marcuci i la seva muller Emena un palou al terme de Terrassa, al lloc dit Montagut. Els suposats abats David i Tassi que, sens cap data de govern, retreuen Antoni Vergés i Fortià Solà, son una pura invenció d'un antic cronista, i l'abat Abbo que retreu el Speculum officialatus i que també recullen ambdós autors no és sinò el documentat abat del mateix nom del monestir de Sant Llorenç del Munt o de Sous, de la Garrotxa.

Això indica, per tant, que durant el temps que Sant Llorenç del Munt fou sotmès a propietat de Sant Cugat del Vallès, no passà d'ésser una simple dependència o filial, sense haver assolit la categoria de monestir, ni tant sols de priorat amb superior titular propi, tot i que l'abat Joan amplià la dotació de la cas amb noves compres. Una tradiciò o llegenda diu que, quan al-Mansur, el 985, va saquejar i depredar les terres del Vallès i la ciutat de Barcelona i va matar l'abat de Sant Cugat, Joan, amb dotze monjos que s'havien refugiat a la ciutat comtal, nomès es va salvar una part de la comunitat, que residia o s'havia refugiat a Sant Llorenç del Munt.