Admesa com un fet històric la conversió, o almenys el propòsit inicial de convertir-l'hi , de Sant Llorenç del Munt en monestir benedictí per obra de l'abat i els monjos del monestir de Sant Cugat del Vallès, resta en peu el problema de saber des de quan Sant Llorenç va tenir una comunitat pròpia.

Cap dels antics documents, fora de la menció genérica del document mutilat, datat pel rei Lotari, de la cessió de bens feta per Servusdei i Livolo ( per tant abans del 986 ), no parla de monjos o d'abats que regeixin la cas de Sant Llorenç fins desprès del 1013. Tot això fa supossar que Sant Llorenç era considerat com una cel.la o possessió monàstica de la gran abadia de Sant Cugat, regida per alguns monjos, però sense abat propi fins desprès del 1013. Confirma això el fet que ni en el necrologi de Sant Llorenç del Munt ni en el de Sant Cugat no surti cap abat propi de Sant Llorenç abans de Borrel, que regia la casa el 1018 i, en canvi, surti considerat com a abat de Sant Llorenç el comte Ramon Borrell de Barcelona el 1013.