Sembla evident que el monestir de Sant Cugat ho va adquirir per a establir-hi una comunitat monāstica , o almenyns per a convertir els servents de Sant Llorenį en monjos de filiaciķ benedictina, segurament sota un prior sotmčs directament a l'abat de Sant Cugat.

Tenim una confirmaciķ clara de l'origen de la fundaciķ monāstica, be que potser nomčs de curta durada, per part de Sant Cugat en un altre document tardā, del 1099, en el qual es diu que l'abat i els monjos fundadors eren del monestir de Sant Cugat.

El mateix document del 1099, atorgat pel comte Ramon Berenguer III, diu que el monestir fou construīt pels antecessors del comte,i que a ell, li previngué per successiķ hereditāria. Per aixō tant es pot referir a la recuperaciķ de la propietat, que el comte Ramon Borrel féu el 1013, del monestir de Sant Llorenį, que algun antecessor havia venut a Sant Cugat, com a un domini anterior que els comtes creien tenir per raķ del cārrec comtal, que fou el que autoritzā al comte Borrel II, el 29 de maig del 973, abans,per tant, de vendre'l a Sant Cugat, li havia fet donaciķ d'un palou a Mura, aleshores dita vall de Nčspola, al comtat de Manrresa.