En canvi, no hem trobat en la documentació cap indici concret d'una comunitat o d'uns servidors concrets, ni tampoc cap referència concreta, puix que la majoria de les deixes primitives són fetes a Déu i als sants esmentats, o com a màxim als servientes; ara bé, aquesta expressió és massa genèrica per a poder-ne treure com a conseqüència que existia allà una comunitat, ja que també un dels primers documents del fons de Sant Llorenç és una donació de terres de Matadepera feta el 972 als servientes de la "domum Sti. Stefani cuius baselica sita est in monte Sancti Laurentii", que es tracta de I'església de Sant Esteve de la Vall, o de Can Pobla, i allà no hi devia haver comunitat, per bé que hi podia haver ermitans, com a dalt a Sant Llorenç.

La primera vegada que surt una menció concreta d'una comunitat organitzada és en un pergamí, per dissort mutilat, del 4 de juliol d'un any desconegut del rei Lotari, en el qual Servusdei i la seva esposa Livolo donen a Santa Maria, Sant Miquel i Sant Llorenç, que són en la muntanya més alta sobre Terrassa, la tasca de terres i vinyes que tenen en el terme de Terrassa, sobre Castellar, als Ilocs dits Miralles i Pedralba . Això ho donen de tal manera, que cap abat o servent ("abas vel servientes") no ho pugui prendre als dits sants.

Per molt que al Ilom del pergamí hagi estat anotat, amb un interrogant, I'any 954, com que la cronologia del rei franc Lotari va del 955 al 986, aquest document ...