les ràtzies que hi hagué després de I'organització dels comtats catalans, o sigui, de les que s'ocasionaren els anys 826, 985, 1002 i 1014, per no esmentar sinó algunes de les principals que varen afectar aquest sector del país. Les muntanyes eren, certament, un Iloc de refugi en els moments de les invasions, però I'erecció d'una església suposa una voluntat ferma de residir-hi, cosa més pròpia d'un grup d'ermitans o persones que volen separar-se del món que no pas d'unes persones que fugen en uns moments o uns estats de perill. D'altra banda, I'existència d'un castrum ben poblat a Terrassa des dels primers moments de la reestructuració del país revela que la gent no fugí pas, almenys com alguns autors pretenen, vers les muntanyes. La proximitat de la Mola al centre de la diòcesi d'Egara, nucli de cristianització del país entre el 450 i el 715, explicaria molt bé que un nucli més o menys reduït de cristians cerquessin la soledat de la Mola per dedicar-se a Déu, com un altre grup primerenc ho féu també a Montserrat molt abans del 888.