|
||||
|
La documentació fa esment per primera vegada d'una església o d'un grup de petits santuaris units, des dels anys 947 i 957, que coneixem unes primeres deixes a la casa de Sant Llorenç i a les seves capelles o altars de Sant Llorenç, de Santa Maria i de Sant Miquel, però és molt abans d'aquestes dates que ja hi ha indicis segurs de poblament al massís de Sant Llorenç, d'una manera especial a redós de la Mola. En les èpoques prehistòriques I'home petja i habità aquesta muntanya, com ho revelen les troballes de ceràmica, ossos i sílex fetes en una cova sobre Can Pobla, a la cova de les Animes, a la cova del Frare i a la cova Simanya, així com fragments de sílex i destrals de pedra aparegudes en diferents punts del massís. També s'han trobat monedes d'època imperial romana prop del monestir. D'èpoques més acostades, o sigui, del període que va de I'època romana baixa a I'alta edat mitjana, han aparegut antigues sepultures o cistes als voltants de Can Pobla i de Can Robert, excavades els anys 1923 i 1929, i en especial quatre sepultures situades a 920 m d'altitud, sobre els cingles del Marquet, a poques passes del coll de les Eres, excavades el 29 de setembre de 1929, en les quals aparegueren abundants restes humanes, i en especial una sivella o fermall d'època netament visigoda, i més recentment, pel juny de 1948, hi excavaren tres sepultures, dues de tegulae i una cista prop dels Òbits, a 900 m d'altitud i a 1700 metres de les anteriors. Aquestes darreres sepultures, a desgrat de la utilització o reutilització de les tegulae romanes per a protegir les calaveres, es creu que poden ésser de I'alta edat mitjana. Tot això ens col. loca en... |
![]() |
|||