A ïllat i a poca distància del cingle que encapçala per ponent la vall de Mur,- a mig aire des vessant esquerre de la canal de Santa Agnès-, s'alça entre l'espès alzinar el turó de les Nou Cabres, el monòlit rocós més imposant i alterós de la conca del Ripoll. Una antiga llegenda - força coneguda a la comarca- explica el perquè del singular nom del penyal. Es tracta d'una narració popular de la qual coneixem diverses versions.. La que hi ha a continució fou recollida a la masia del Daví l'any 1929 per l'historiador i excursionista terrassenc Salvador Cardús.

" Ascendir a l'esquerp morral de les Nou Cabres és, certament, ben difícil. Aquell turó des de lluny sembla la carcassa d'un vaixell girada enlaire. Tot i això, cert dia hi pujà una agosarada cabra que estava preny, i no podent baixar, després hagué de cabridar dalt d'aquell ferreny turó. I no acabà aquí l'odossea, car a ella i els seus fills, belant sempre, no els quedà altre recurs que anar vegetant durant uns quants anys en un lloc tan inhospitalari. Fins que alguns veïns de Sant Llorenç Savall dicidiren alliber-les, pujant-hi per mitjà d'unes escales encastades a la roca viva. Llavors fou quan els veïns de Sant Llorenç Savall es trobaren que dalt d'aquell cim hi havien nou cabres reunides, i d'aquí el nom de morral de les Nou Cabres ". ( Ferrando 1997, 171-172 ).