RESERVES 93.743.54.54 / 629.50.30.40 93.743.54.54 / 629.50.30.40 Localització Localització Contactar Contactar
FOSCA DE MATARRODONA
Es troba aquesta cova seguint el magnífic camí de la font de la Pola i Coll de Tanca, que serpenteja en mig de boscos d'alzines i domina a cada revolt el Montserrat i els Pirineus. La Cort Fosca és una obra de la naturalesa, el la qual s'admiren estalactites a dojo. Al seu costat hi ha una altra cavitat amb indicis d'haver estat habitat i utilitzada per hospital de sang en guerres passades
CLARA, FOSCA I ROJA
Són tres balmes principi de galeries horitzontals, que es troben en el camí de les Fontetes i de la Soleia.
COCA
Cavitat que hi ha damunt de la font del Forat en el mateix turó del Montcau.
GATELLA
És a l'Obac, prop del termenal de la Barata.

La forma un senzill bei de roca amb poques passes de paviment, que podria donar sopluig a algunes persones.
PORQUERISSA
És un revolt del camí d'anar des de Tres Creus a la font de la Pola hi ha la balma de la Porquerissa, que per unes parets que la tanquen es veu que havia estat habitada.

El lloc gaudeix d'una vista esplèndida sobre les valls de l' Obac. Abans d'arribar-hi es troben tres antigues sepultures arrenglerades i a pocs pams una de l'altre, construïdes amb grosses i pesades lloses, formant una senzilla caixa rectangular de diferent forma i mida cada una, però que oscil·len entre 1'70 m. de llarg per 0'40m. d'ampla i alt.
BISBE
Petita balma en la part de ponent del peu del Montcau
FORADADES
Són unes de les coves més interessants de la muntanya, que es troben sota l' ultima bancada de conglomerats de la serralada, que separa el torrent de la Xoriguera de la vall de la Riera de les Arenes, o serra del Troncó.

La cavitat principal és formada per una esberla paral·lela al front de roques de la part exterior per la qual passa justa una persona; té a més uns talls perpendiculars a la mateixa, que surten a la part de fora.
La part superior té altres esberles, que surten també a l'exterior de les roques i totes són accessibles puix es troben al mateix nivell del camí.

La llargada total és d' uns 25 m.
L'HORT DELS MONJOS
És una esberla de roca que als pocs metres es va tancant, situada en l'Hort dels Monjos, damunt el camí de Sant Llorenç, abans d'assolir l'última bancada de La Mola
MURONELL
Cal prendre el corriol que des de la bassa de la Mata baixa cap al collet de la Sabatera, tot vorejant el turó del Muronell pel costat de ponent; es creua primer una carbonera i s'arriba a una cruïlla (vora hi ha l'Avenc Local) on baixarem cap a l'esquerra tot resseguint la carena del Muronell avall durant uns 10 minuts fins arribar a uns cingles amagats al costat N; un pilonet de pedres ens adreçarà cap a la cova a una vintena de metres a la nostra esquerra.

Es troba entre la Mata i el Pujol a cinc minuts del camí de sagrament que va de la Mata a Mura.
OLM
En la font d'aquest nom hi ha aquesta petita cova, l'esberla de la qual és foradada i dóna al precipici del camí de la font Soleia.
XEC
És prop de la font del Cargol.
FUMADA DE PUIGDOURE
És prop del camí, abans d'arribar a Matarrodona.
MANEL
Cova del Manel
És en les cingleres del davant de la casa de Can Pobla, en direcció N. i prop del camí dreturer del Monestir i quasi a un mateix nivell que la cova del Frare.

Fou descoberta l'any 1899. Forma una galeria estreta, que aviat s'abaixa i s'acaba als 41'50 m. on, però, hi ha un forat que en ésser eixamplat l'any 1911 pel Centre Excursionista de Terrassa, es descobriren noves galeries, que donaren uns 150 m. més.

La cova segueix amunt en altres direccions, unes inclinades i altres verticals, tal com avencs, en les quals hi ha espaioses sales amb estalactites i estalagmites, constituint tot l' interior com una colossal esquerda plena de roques, que s'han ensorrat i formen galeries superiors i inferiors molt variades i riques en tosques.
MURA o LES MINES
Coves de Mura
Disten del poble de Mura una mitja hora, tres quarts de la Coma d'En Vila, i tres minuts de la serra dels Codolosos, les anomenen alguns Muratans Les Mines. La porta d'entrada que s'obra arran de volta, obliga a baixar trepitjant terres fluixes fins a trobar una sala molt alta, on es desenrotlla una bella columna cilíndrica, que, sembla aguantar el sostre; forma una sola galeria en direcció d'uns 14 o; a l'E. amb la del N. magnètic.

És sempre espaiosa, però el caminal, en alguns llocs molt estret, baixa primer fins prop de mitja sala i ascendeix després, fins al final on hi ha una massa rocosa despresa del sostre, que aquí resta baixa amb una gran esquerda de vegades geminada, però en alguns llocs s'enlaira una pila de metres. Una punta de roca aïllada per l'erosió és dita, per semblança, el Cocodril i una concreció de tosca s'anomena per comparança, el Camell. Hi ha arreu estalactites i revestiments de tosca i particularment unes cristal·litzacions perfectes, circulars, de caliça que a manera de tapís recobreixen per complet el sostre i parts altes de la cova, donant nom a la Sala dels Raïms. Els cristalls esmentats pertanyen a l'espècie mineralògica aragonita, d'igual composició química que la càlcica, però que en difereix perquè la primera cristal·litza es sistema hexagonal. Aquesta formosa cova fou descoberta fa uns 60 anys per un pagès en observar que un ocell anava i venia d'unes bardisses del peu de la margenada de roques.

Aquestes coves son tancades, s'ha de demanar la clau a les escoles de Mura.

Disten del poble de Mura una mitja hora, tres quarts de la Coma d'En Vila, i tres minuts de la serra dels Codolosos, les anomenen alguns Muratans Les Mines. La porta d'entrada que s'obra arran de volta, obliga a baixar trepitjant terres fluixes fins a trobar una sala molt alta, on es desenrotlla una bella columna cilíndrica, que, sembla aguantar el sostre; forma una sola galeria en direcció d'uns 14 o; a l'E. amb la del N. magnètic.

És sempre espaiosa, però el caminal, en alguns llocs molt estret, baixa primer fins prop de mitja sala i ascendeix després, fins al final on hi ha una massa rocosa despresa del sostre, que aquí resta baixa amb una gran esquerda de vegades geminada, però en alguns llocs s'enlaira una pila de metres. Una punta de roca aïllada per l'erosió és dita, per semblança, el Cocodril i una concreció de tosca s'anomena per comparança, el Camell.

Hi ha arreu estalactites i revestiments de tosca i particularment unes cristal·litzacions perfectes, circulars, de caliça que a manera de tapís recobreixen per complet el sostre i parts altes de la cova, donant nom a la Sala dels Raïms. Els cristalls esmentats pertanyen a l'espècie mineralògica aragonita, d'igual composició química que la càlcica, però que en difereix perquè la primera cristal·litza es sistema hexagonal. Aquesta formosa cova fou descoberta fa uns 60 anys per un pagès en observar que un ocell anava i venia d'unes bardisses del peu de la margenada de roques. Aquestes coves son tancades, s'ha de demanar la clau a les escoles de Mura
CAPA BLANCA
La cova d’en Capa blanca és un dels llocs emblemàtics de l’època en la que els bandolers “manaven” a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Eren els segles XVI i XVII, un temps en el que parlar del massís era parlar de violència. Els desplaçaments dels habitants de la zona (uns cinc milers) suposaven un risc molt gran per l’alt percentatge de possibilitats de ser víctimes de l’assalt dels bandolers.

Els registres públics conserven les evidències de molts fets delictius, especialment en el tram del camí ral entre La Barata i el coll del Correu.

Una de les herències indirectes més greus d’aquella època va ser la immensa destrucció de boscos ordenada per diversos virreis, com García de Toledo, amb la fi de destruir els amagatalls dels delinqüents.

També han quedat moltes llegendes. Una de les més destacades és la d’en Capa blanca, del qual, en canvi, no s’ha trobat encara cap prova històrica de la seva existència real. Fins i tot, podria tractar-se de diversos lladregots que portaven el mateix color de capa.

La tradició oral dels pobles de Vacarisses i Rellinars assegura que el Capa blanca era un mosso de Manresa, Paradoxalment s'hauria convertit en bandolers després de patir ell mateix un robatori. Hi han dos possibles motius que expliquen el seu sobrenom:

(1)- perquè sempre anava vestit amb una capa blanca que havia robat a un capità del miquelets, i

(2)- perquè col·locava aquesta capa blanca al terra i obligava a les seves víctimes a deixar-hi els diners i objectes, mentre els amenaçava amb un pedrenyal.

En Capa blanca era un gran coneixedor de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Per això podia amagar-se fàcilment. La llegenda explica que havia instal·lat un giny per poder accedir a una cova enlairada en una escletxa.

La recerca de la mítica cova d’en Capa blanca va ser intensa a principis del segle XX. Algunes de les principals expedicions van quedar registrades en els butlletins del Centre Excursionista de Terrassa.

El 14 de gener del 1919 ja van provar de trobar-la diversos membres del CET, que comencen per explicar com fins aquell moment es creia que la cavitat era “la del Puigdoure”. Ells indiquen que la cova “es troba al bell mig d’un espadat a prop del camí ral de Manresa” i afegeixen que “resulta del tot impossible pujar-hi, segurament més endavant amb bon material s’intentarà fer-ho”.

L’any 1924 escriuen sobre la cova un nou grup d’excursionistes i especifiquen que “es troba en la canal de la Calsina, en la qual s’admira també l’anomenat Convent”.

El 13 de maig del 1928 una altra colla va intentar l’accés “per la part superior” després d’haver-ho provat feia uns dies per la part de baix. El resultat va ser negatiu “per manca de corda prou llarga ja que s’ha de salvar un espadat d’uns 80 metres”.

L’any 1935 els autors de la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt generen confusió però acaben dient que: “a mig aire de l’espadat del Paller de Tot l’Any, amb un preparat enginy, sols conegut per ell, es despenjava el conegut bandoler de la Capa Blanca”.

Aquests documents van fixar finalment la cova d’en Capa blanca en una esquerda de la vessant esquerra del Paller de Tot l’Any, la que cau sobre la canal de la Calsina.

Altres llegendes situen també el cau del bandoler a l’avenc de la Codoleda o a la cova que hi ha per sobre seu. En aquest indret s’hauria amagat el delinqüent i va resistir el setge dels seus perseguidors durant bastants dies.

Per anar fins a la cova d'en Capa blanca hi ha dues vies. Des de la part superior: seguint el camí Ral fins a trencar cap a baix per la canal de la Calsina o del Solitari. O, des de la part inferior, seguint els camins que porten a la masia de la Calsina i enfilant la canal. En els dos casos cal anar a continuació fins a la font del Solitari. Abans de baixar un petit ressalt que hi ha just abans la surgència, cal avançar a la dreta per un petit corriol. Però aquesta traça desapareix poc més enllà i es fa necessari seguir pel mig del bosc fins a la cinglera. L'escletxa de la cova d'en Capa blanca es troba sobre les runes d'una antiga construcció, que s'anomenen "Convent" i que tenen una altra història.

Font: http://trailsantllorenc.blogspot.com
ÀNIMES

Es troba aquesta poc coneguda a mitja hora a l'E. del Monestir i a la vora d'un precipici, que hi ha damunt el camí de les Fontetes.
La galeria d'entrada, que amida 37 m. es bifurca, la de l'esquerra de 10 m. té una galeria de 7 m. i una obertura que dóna a un hòrrid estimball; la de la dreta té 16 m i en el mig i a l'esquerra hi ha una altra galeria de 25 m. que acaba en dues branques de 5 m. cada una.

La Cova de les Ànimes té una longitud total de 103m i es troba a una altitud de 895m. Aquest nom li ve donat perquè s’hi van trobar una gran quantitat de restes prehistòriques corresponents a uns collarets fets amb peces rodones, com les ànimes dels botons, que s’obtenien de tallar les petxines anomenades “càrdium”. 
SIMANYA

De les 300 cavitats que s’han registrat al massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la cova Simanya és una de les més grans i profundes. La galeria principal, situada davant de l’entrada (una segona galeria més curta resta a mà esquerra), és de fàcil accés, sobretot els primers 100 metres.

La cova Simanya es troba ja citada en escrits de l’inici del segle XVII. Ha estat motiu, en el passat, de comentaris fantasiosos i especulacions diverses. La tradició explicava que els sarraïns, afrontats pel comte Guifré, decidiren, en venjança, portar des de l’Àfrica la cria d’un drac ferotge i amargar-la en una cova de Sant Llorenç. La fera corglaçà la població durant molt de temps i Guifré l’acabà matant.

El que fou realment cert és que a la cova s’hi desenvolupà la vida de l’home prehistòric. En el transcurs d’unes excavacions realitzades l’any 1930 a la cova Simanya, s’hi trobà una gran quantitat de ceràmica eneolítica (Bronze antic) fet que demostrà la presència continuada d’una comunitat preshistòrica que aprofità les dimensions, la forma i la presència constant d’aigua dins la cova per establir-s’hi.

Rafael Rosaura i Ramon Gotés, Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.SUA Edizioak, Bilbo, 2000.©
SIMANYA PETITA

Un poc abans de l'entrada de la cova Simanya, es troba l'anomenada Simanya Petita, d'uns 12 m. De fondària i de forma i direcció com l'anterior i que és sens dubte la mateixa esberla de la galeria esquerra de la Simanya. A uns vint passos més enllà de la Simanya, seguint el caminet que revolta el cingle en direcció a llevant i a uns 6m. d'alçada del mateix, hi ha la Cova Ballber, solament de 12 m. de fons, però amb molta riquesa d'estalactites i estalagmites, que fan una de les més belles de la muntanya.

ambotes Rutes a peu fetes per Diana i Pep
OBITS

Es troben a la part de migdia dels cingles del turó del mateix nom i al peu del camí carener d'anar a la Font Flàvia, que revolta el turó.

Es tracta de dues coves, la primera de les quals és formada per una grandiosa balma tancada exteriorment en diferents compartiments com a casalot, amb unes parets de pedra i morter i té la volta fumada.

Fou habitada fins a mitjans del segle proppassat. L'altre cova és un forat amb cavitat interior que la gent anomena el Cau de la Moneda, perquè s'hi fabricà antany moneda falsa. Entremig dels bits i la Font Flàvia s'obre en el cingle una esquerda o diaclasada de la roca, que forma l'anomenada Cova del Cingle dels bits, a la qual es pot pujar amb l'ajuda d'una corda. Es pot recórrer l'interior, uns 15 m. anant molt acotat. Fou explorada el setembre de l'any 1912.

D'aquest bei se'n diu també Cova dels Ossos, per haver-s'hi trobat petits fragments d'ossos humans, enterrats en el seu pis de terra fina i roja.
CORTS

Es troben a pocs minuts i a ponent de la Cova del Drac i en els cingles de la Coma de l'Abella. Són unes balmes o conjunts de coves enllaçades, d'un aspecte sorprenent
Ens trobaràs a Facebook Twitter Google+
producció: DRAC.com
X
Cada dia pugem la muntanya per atendre-us
Xavi Aznar
Xavi Aznar
Cap de Cuina
Marc Vintrò
Encarregat brasa
Encarregat Brasa
Joan Rojas
Cuina
Cuina
Ester Nájera
Sala
Sala
Oriol Bernadí
Sala
Sala
Xavi Carbonell
Acompanyant Transport
Encarregat dels animals
Ases
Transportistes
Transportistes...
X
Aquesta web utilitza galetes tècniques pròpies, i de tercers per realitzar l'anàlisi de navegació dels usuaris. Algunes funcionalitats d'aquesta web podrien no estar disponibles sense aquestes galetes. Si continueu navegant, considerarem que n'accepteu l'ús. X